“Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.”

Amb aquestes dues frases comença Anna Karènina, de Lev Tolstoi, en la traducció que va fer Andreu Nin, directament del rus, publicada en 1933 per l’editorial Proa.

Lev Tolstoi, en la col.lección de Yásnaia Poliana. 1910. B. Meshkov

Tolstoi considerava que Anna Karènina era la seva “primera autèntica novel.la”. Dostoievski va afirmar que era “una obra d’art absolutament perfecta”.  Nabokov va admirar-se de “la màgia de l’estil” de Tolstoi.

Llegir les més de vuit-centes pàgines d’Anna Karènina, és pujar dalt d’un tren i iniciar una viatge. A mida que s’allunya de l’estació origen, ho travessa tot. Pots sentir el moviment del tren, el vent desplaçat al seu pas i tenir prou temps de gaudir dels detalls i admirar-te de la bellesa esfereïdora que es respira a cada pàgina. Quedar-se només amb les passions amoroses, les sospites i les obssessions, del trencament amb les convencions socials, és quedar-se amb ben poc. Els monòlegs interiors copsen allò que passa en un moment important pel cap del personatge, per esvair-se després en el flux de la història. La profunditat, la complexitat i alhora la facilitat amb la que la lectura apareix davant els ulls lectors, arriba a cotes tan altes, tan grans, tan belles, que resulta increïble saber que  inicialment va aparèixer de forma seriada, i fins que no es va publicar en format llibre, els lectors no en van saber el final.

En tota bona lectura, sempre hi ha aquelles escenes, frases, situacions que encara enlluernen més i destaquen sobre la resta. El meu moment brillant, el final de la setena part. Des de que l’Anna s’asseu a la carrossa amb un estat d’esperit torturat i humiliat, fins que la tenebra fa vacil.lar, estremir i extingir la llum de l’espelma.

Al 1935, la Divina era l’Anna Karènina i, en 1948, Vivien Leigh també li va donar rostre. Però, reafirmant el tòpic, ni una ni l’altra, independentment de les preferències personals de cadascú, acaben de ser l’Anna Karènina. Perquè la veritable imatge d’ella, es troba en les pagines d’aquesta, una de les grans novel.les de la literatura.

Anuncis
Comments
2 Responses to ““Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.””
  1. kweilan2 ha dit:

    Una ressenya magnífica d’una excel.lent novel.la.

  2. Un plaer compartir gustos lectors, Kweilan!
    Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: